lunes, 26 de enero de 2009

prediccions impredictibles

Sembla que els economistes no aprendrem mai i, malgrat no encertar-ne cap, seguirem fent prediccions. En aquest moments, sobre la evolució de l'atur derivat de l'actual crisis econòmica, i sobre la sortida d'aquesta mateixa.

Com ens atrevim a predir la sortida d'una crisis, quan no hem estat capaços de predir-la?. Es prediu el que passaria si no féssim res, o se suposa que és irrellevant el que se'n faci?. Es descompten els efectes que tindran les pròpies prediccions?.

L'utillatge economètric és, a la fi, un sofisticat utillatge estadístic i, per tant, d'inferència. Basats en el que ha passat, inferim (projectem) el que passarà. Per tant, un canvi brusc de tendència, sempre s'escaparà. Com ho ha estat l'esclat de la crisis, i molt probablement ho serà la sortida, la qual dependrà de les mesures que prenguin "tots" els actors: governs, empreses i ciutadans.

Cap ciència es capaç de predir un fenomen si en la seva evolució s'alteren, fora del control del científic, les condicions de partida. I això no posa en qüestió la ciència. I això és el que passa amb els fenòmens econòmics: els agents canvien les condicions constantment, i en molts casos en funció de les prediccions que se'n facin.

O es pensa Almúnia que predir un atur del 20% l'any vinent, no afectarà les decisions dels ciutadans (treballadors i empresaris)?. I si les afecta, en quin sentit?. Potser era una aposta, una forma de fer veritat la predicció construint-la?.

Sigui quina sigui la resposta, no sembla acceptable aquest tipus de declaracions d'un responsable polític. Com no ho son les d'en Solbes dient que no tenen marge de maniobra davant la crisis. Per que cal un govern, doncs, si no es capaç de gestionar la realitat que li toca viure?.

De fet, son dos expressions d'una mateixa actitut. Un prediu el futur com quelcom indiferent del que es faci, i altre diu que no es pot fer res. I tots dos menteixen. El futur dependrá del que fem, i cadascun influirá en ell en proporció al seu pes económic.

Quina absurditat, si no fos així, el dispendi del propi Estat en mesures dinamitzadores.

De fet, el que si podem fer els economistes és avaluar l'efecte de les mesures que es prenguin. De les que coneguem. I fins i tot l'efecte que induiran aquestes en altres agents. I d'aqui construir un model amb possibles escenaris. Peró lo altra, les prediccions independents de les accions que es facin, és pura fe estadística, com l'análisi gràfica bursària. I igual que aquesta no va ser (no és) capaç de predir una fallida (ni la de Lehman Brothers, ni cap altra), ni un éxit empresarial (l'aparició i creixement de Google, per exemple), tampoc aquella pot predir ni una crisis, ni la seva sortida.