Que discutim el cost d'un comiat que porta per nom improcedent, ja és en sí força irònic. Altres països ho tenen molt clar, com França o Alemania, si és improcedent, no procedeix el comiat. Ni amb 45 dies, ni amb 33, ni amb cap altre import que no es pacti "voluntàriament" entre les parts.
Què contractaran més si s'abaixa el cost d'aquest comiat lliure mal anomenat improcedent?, doncs potser sí, i només potser, dependrà de que a la empresa li calgui contractar. I aquí està el nus gordià. Volem empreses que contractin quan tenen demanda, i acomiadin quan no la tenen, o empreses capaces de convertir els seus actius, i el laboral és l'actiu més important, en solucions capaces d'aportar valor als clients i, en conseqüència, de trobar demanda?.
Les regulacions, com les infraestructures de què disposem, acabaran definint el tipus d'empreses que tindrem. Podem facilitar l'aparició d'empreses oportunistes, orientades a un guany immediat i sense una sòlida base de futur, o bé facilitar l'aparició d'empreses basades en capital humà, que vol dir en coneixement, i amb una clara voluntat i estratègia de futur.
No ens enganyem, els empresaris, com la resta d'humans, triaran la opció més fàcil mentre es pugui. No seriem "homo sapiens" si no ho féssim.
jueves, 19 de noviembre de 2009
domingo, 1 de noviembre de 2009
i si esperem a saber si han delinquit, abans de linxar-los?
Cas Pretoria
Els titulars d’algunes noticies, la imatge dels imputats emmanillats, la reacció dels partits als que pertanyien,... Abans d’haver estat jutjats, la imatge transmesa és la de que son culpables. De què, exactament?.
Les operacions immobiliàries han generat ingents plusvàlues mentre s’inflava la bombolla que ens ha dut a l’actual crisi. El sol que avui valia cent, en poc temps podia valer mil. Però això no és cap delicte en si mateix. Qui no ha vist multiplicar el valor de la seva propietat immobiliària?. Qui, que hagi venut abans de la gran pujada de preus, no es penedeix de no haver venut més tard?.
Tampoc no és delicte la requalificació de sol per a generar-ne més sol urbà amb l’objectiu, precisament, de que hi hagi una oferta suficient per satisfer la demanda, i fer així baixar els seus preus. S’acusava a la manca de sol de l’augment del seu preu, ara serà dolent haver-ne generat més?
El delicte pot ser donar i rebre suborns per a fer aquestes operacions. O pagar i cobrar amb diner negre unes comissions als intermediaris que hagin intervingut. S’afirma això?, s’ha demostrat això?.
Només en un cas es parla d’un sobre de 12.000 eur pagats per un empresari per a patrocinar l’equip local d’esport. ¿S’afirma i es pot demostrar que no hagin anat a parar a aquest patrocini?. Es diu que es a canvi de prorrogar un contracte, i es destil·la ferum de corrupció. Tots els contractes de serveis municipals preveuen la seva pròrroga, en general per un sol cop abans de fer nou concurs. I la majoria dels contractes que ho preveuen s’acaben prorrogant. On està el delicte, en que hagi patrocinat l’equip local?. Vagin i vegin les tanques publicitàries de tots els clubs d’esport locals. Hi trobaran les de les empreses proveïdores del municipi. A algú li pot semblar lleig, però no és cap delicte. Se’ls va quedar l’alcalde aquest diners?. Això fora delicte, però algú es creu que un alcalde es ven tan barato?
No pretenc determinar la innocència de ningú. Però tampoc els hem de fer culpables abans que no es demostri. Hi ha una imputació, i haurà d’haver un judici. Mentre, mantinguem la presumpció d’innocència prevista a la nostra constitució. I deixem d’estendre sospites en relació a operacions legals que s’han dut a terme arreu, perquè això cobreix també de sospites a tots els municipis i als seus gestors.
Recordem que anteriorment s’ha acusat i empresonat gent confonent sabó amb explosius!. Qui els torna el temps a aquests innocents, qui la dignitat que se’ls va treure?. La pressa en linxar ara a aquests acusats, sembla pressa per a quedar-se estalvis a l’altra banda. Per que, en tot cas, a judici haurien d’anar tots aquells que van inflar la bombolla immobiliària, i tots aquells que veient-la créixer no van fer prou per aturar-la abans no explotés.
Personalment només recordo a un que ho va intentar. Es diu Pasqual Maragall, començava la seva etapa com a president de la Generalitat i proposava una taxa especial per a les segones residències, i un augment significatiu de l’IBI. El van acusar de voler frenar el sector immobiliari!. Precisament del que es tractava, de frenar-lo abans no ens explotés a la cara.
Com “Al cor a les tenebres”, de Conrad, ara ens volem desfer de qui va anar més lluny en la transformació urbanística de la ciutat. Allà estan les escales mecàniques, les places, els equipaments,.. tot pagat, en molt bona part, amb plusvalues immobiliàries. Com en tants altres indrets. Com es pensa pagar la estació de la Sagrera, amb els 400 milions que s'espera obtenir de les plusvàlues del sol. Si en Bartomeu Muñoz es va enriquir il·lícitament aprofitant el seu càrrec, que la justícia caigui damunt d’ell. Però que es demostri primer.
Així amb aquest i amb els altres imputats de qui es diu que van cobrar en la operació. No se’ns diu si ho van fer amb factura i per una determinada feina, ni tampoc el contrari, només el vel de la sospita que acaba fent culpable a qualsevol que vegi el seu nom citat a l’auto del jutge.
D’alguns d’ells puc donar fe de la seva feina intensa i honesta. I sense proves no em convencerà del contrari la seva aparició en un auto judicial.
Els titulars d’algunes noticies, la imatge dels imputats emmanillats, la reacció dels partits als que pertanyien,... Abans d’haver estat jutjats, la imatge transmesa és la de que son culpables. De què, exactament?.
Les operacions immobiliàries han generat ingents plusvàlues mentre s’inflava la bombolla que ens ha dut a l’actual crisi. El sol que avui valia cent, en poc temps podia valer mil. Però això no és cap delicte en si mateix. Qui no ha vist multiplicar el valor de la seva propietat immobiliària?. Qui, que hagi venut abans de la gran pujada de preus, no es penedeix de no haver venut més tard?.
Tampoc no és delicte la requalificació de sol per a generar-ne més sol urbà amb l’objectiu, precisament, de que hi hagi una oferta suficient per satisfer la demanda, i fer així baixar els seus preus. S’acusava a la manca de sol de l’augment del seu preu, ara serà dolent haver-ne generat més?
El delicte pot ser donar i rebre suborns per a fer aquestes operacions. O pagar i cobrar amb diner negre unes comissions als intermediaris que hagin intervingut. S’afirma això?, s’ha demostrat això?.
Només en un cas es parla d’un sobre de 12.000 eur pagats per un empresari per a patrocinar l’equip local d’esport. ¿S’afirma i es pot demostrar que no hagin anat a parar a aquest patrocini?. Es diu que es a canvi de prorrogar un contracte, i es destil·la ferum de corrupció. Tots els contractes de serveis municipals preveuen la seva pròrroga, en general per un sol cop abans de fer nou concurs. I la majoria dels contractes que ho preveuen s’acaben prorrogant. On està el delicte, en que hagi patrocinat l’equip local?. Vagin i vegin les tanques publicitàries de tots els clubs d’esport locals. Hi trobaran les de les empreses proveïdores del municipi. A algú li pot semblar lleig, però no és cap delicte. Se’ls va quedar l’alcalde aquest diners?. Això fora delicte, però algú es creu que un alcalde es ven tan barato?
No pretenc determinar la innocència de ningú. Però tampoc els hem de fer culpables abans que no es demostri. Hi ha una imputació, i haurà d’haver un judici. Mentre, mantinguem la presumpció d’innocència prevista a la nostra constitució. I deixem d’estendre sospites en relació a operacions legals que s’han dut a terme arreu, perquè això cobreix també de sospites a tots els municipis i als seus gestors.
Recordem que anteriorment s’ha acusat i empresonat gent confonent sabó amb explosius!. Qui els torna el temps a aquests innocents, qui la dignitat que se’ls va treure?. La pressa en linxar ara a aquests acusats, sembla pressa per a quedar-se estalvis a l’altra banda. Per que, en tot cas, a judici haurien d’anar tots aquells que van inflar la bombolla immobiliària, i tots aquells que veient-la créixer no van fer prou per aturar-la abans no explotés.
Personalment només recordo a un que ho va intentar. Es diu Pasqual Maragall, començava la seva etapa com a president de la Generalitat i proposava una taxa especial per a les segones residències, i un augment significatiu de l’IBI. El van acusar de voler frenar el sector immobiliari!. Precisament del que es tractava, de frenar-lo abans no ens explotés a la cara.
Com “Al cor a les tenebres”, de Conrad, ara ens volem desfer de qui va anar més lluny en la transformació urbanística de la ciutat. Allà estan les escales mecàniques, les places, els equipaments,.. tot pagat, en molt bona part, amb plusvalues immobiliàries. Com en tants altres indrets. Com es pensa pagar la estació de la Sagrera, amb els 400 milions que s'espera obtenir de les plusvàlues del sol. Si en Bartomeu Muñoz es va enriquir il·lícitament aprofitant el seu càrrec, que la justícia caigui damunt d’ell. Però que es demostri primer.
Així amb aquest i amb els altres imputats de qui es diu que van cobrar en la operació. No se’ns diu si ho van fer amb factura i per una determinada feina, ni tampoc el contrari, només el vel de la sospita que acaba fent culpable a qualsevol que vegi el seu nom citat a l’auto del jutge.
D’alguns d’ells puc donar fe de la seva feina intensa i honesta. I sense proves no em convencerà del contrari la seva aparició en un auto judicial.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)