domingo, 13 de febrero de 2011

moneda forta, país dèbil

Avui l'Anton Costas amagava un molt suau dubte sobre la conveniència de romandre dins l'Euro. En l'anterior entrada jo deia que tal vegada ens farien fora, i que no seria pas tan dolent.

Segueixo creient que la moneda única interessa al centre fort, qui condemna els territoris menys avançats a ser-ne província de la metròpoli. Com ho va ser l'italia del sud respecte la del nord, i l'Espanya del sud respecte Catalunya.

Sota una mateixa moneda, la "productivitat relativa" (Leontieff, Pasinetti) deixa de funcionar i només ho fa la productivitat total: el centre més avançat polaritza cap a ell l'activitat econòmica i rere seu els inmigrants. Com ho va fer Catalunya un cop en Franco li va donar, a canvi de la llengua i la dignitat, el que la dreta catalana demanava feia segles: un mercat captiu. Catalunya va crèixer i xuclar força de treball d'arreu.

L'Alemania de Merkel està disposada a xuclar-nos renovant el vente a Alemania, Pepe! O això, o abaixem els salaris (certament té poca solta que, via ajust de l'inflació, siguem cada anys més rics que no se'n fan els treballadors alemanys)

Què tal sortir de l'euro, devaluar a continuació i abaixar alhora el deute exterior? Té un nom tècnic, se'n diu quita. I qui deixa els calerons, bé que ha córrer algun risc, no? També els podem pagar amb els edificis que vàrem construir amb els seus diners, perquè ells no sabien on fotre'ls i no està clar que nosaltres poguèssim ficar-los en cap altra lloc (bé, sí, podíem haver invertit en tecnologia i intentar posar-nos a la seva alçada, però ja se sap, es fa sempre el més còmode).

Si en l'entrada anterior pensava que tal vegada ens farien ells fora, avui tinc clar que no ho faran. És al centre de l'imperi a qui interessa que compartim moneda. Com al nord italià compartir la lira amb el sud: de haver partit el país en dues monedes, els empresaris torinesos haurien començat a fer fàbriques al sud! I els catalans a extremadura si en comptes de pesseta haguèssin tingut mitja pesseta.

En economia, tot és paradoxa.