L'actual crisi del deute grec, que ja comença a encomanar-se a Portugal, i ja veurem quan triga en arribar a Espanya i Irlanda, ha posat sobre la taula el debat, i en alguns casos, la conveniència, d'una possible sortida de l'euro d'alguns països.
La frase més habitual és la de que no ens trauran mai. És impossible. Frase que malauradament em recorda la emprada pels republicans davant el cop d'Estat d'en franco, quan es pensaven que la Europa democràtica els ajudaria; i fins i tot la d'una mica més tard, quan després de Normandia i alliberat París, alguns van creure que els aliats, fets fora hitler i mussolini, ajudarien la resistència a fer fora franco. En De Gaulle no va trigar ni un mes en reconèixer el govern franquista!!
Malauradament, ni llavors ni ara podem estar segurs que no ens faran fora, basant-nos en conceptes com solidaritat europea. Quina solidaritat va mostrar Europa amb els balcans?. Si no ens fan fora serà només per una qüestió de càlcul: quan ens deuen i podem perdre si els deixem caure?; quan més podem perdre si no els deixem caure?. El mateix càlcul que estan fent servir actualment els taurons financers per a enriquir-se.
¿D'altra banda, per què haurien de mostrar més solidaritat amb Grècia, Irlanda, Portugal, i Espanya, això és, els mal anomenats PIGS?. Han fet els deures?, s'ho mereixen més que qualsevol altre país del món?.
I tornar a ser fora de l'Euro, fora una catàstrofe?. Doncs depèn. Tot té els seus mecanismes d'ajust i compensació. Sortir de l'euro permetria tornar a les devaluacions, és a dir, al mecanisme natural d'ajust de les "competitivitats relatives". Un ajust no menor, donat el més del 20% perdut en els darrers anys, i que serà difícil d'ajustar estant a dins de l'euro.
Una regió pot viure en la misèria dins d'un país ric, com s'ha vist amb regions del sud mediterrani durant molt anys; i un Estat també pot viure llarg temps en la misèria dins d'una UE rica. El procés d'aproximació econòmica interestatal i interregional sembla haver tocat el seu límit. I el somni d'Europa?.
La frase més habitual és la de que no ens trauran mai. És impossible. Frase que malauradament em recorda la emprada pels republicans davant el cop d'Estat d'en franco, quan es pensaven que la Europa democràtica els ajudaria; i fins i tot la d'una mica més tard, quan després de Normandia i alliberat París, alguns van creure que els aliats, fets fora hitler i mussolini, ajudarien la resistència a fer fora franco. En De Gaulle no va trigar ni un mes en reconèixer el govern franquista!!
Malauradament, ni llavors ni ara podem estar segurs que no ens faran fora, basant-nos en conceptes com solidaritat europea. Quina solidaritat va mostrar Europa amb els balcans?. Si no ens fan fora serà només per una qüestió de càlcul: quan ens deuen i podem perdre si els deixem caure?; quan més podem perdre si no els deixem caure?. El mateix càlcul que estan fent servir actualment els taurons financers per a enriquir-se.
¿D'altra banda, per què haurien de mostrar més solidaritat amb Grècia, Irlanda, Portugal, i Espanya, això és, els mal anomenats PIGS?. Han fet els deures?, s'ho mereixen més que qualsevol altre país del món?.
I tornar a ser fora de l'Euro, fora una catàstrofe?. Doncs depèn. Tot té els seus mecanismes d'ajust i compensació. Sortir de l'euro permetria tornar a les devaluacions, és a dir, al mecanisme natural d'ajust de les "competitivitats relatives". Un ajust no menor, donat el més del 20% perdut en els darrers anys, i que serà difícil d'ajustar estant a dins de l'euro.
Una regió pot viure en la misèria dins d'un país ric, com s'ha vist amb regions del sud mediterrani durant molt anys; i un Estat també pot viure llarg temps en la misèria dins d'una UE rica. El procés d'aproximació econòmica interestatal i interregional sembla haver tocat el seu límit. I el somni d'Europa?.
