pluja de milions

Despres d'un parell de mesos veient de retallar inversions municipals, per ajustar el pressupost als minvants ingressos corrents i la nul.la generació d'ingressos provinents de venda de sol, ara el Govern de l'estat plou milions a gastar d'immediat. No valen, però, els projectes que haviem ajornat prèviament: han de ser de nova planta, de menys de 5 milions cadascun, a realitzar-se en un any, i a redactar i licitar en menys de 3 mesos. I que suposin molta mà d'obra i treure gent de l'atur.

Aqui i allà veurem asfaltat de carrers, més enllumenat pùblic, restauracions, millores a les escoles pùbliques,....

Si es fa amb seny, aquesta mesura pot certament suposar una forta dinamització econòmica. Vuit mil milions que en gran mesura haurien de gastar-se dins de l'estat, això és amb baixa importació derivada, i que d'entrada aniran a empreses constructores i instal.ladores, a la indústria auxiliar d'aquestes, a les 200.000 persones directament empleades, més la ocupació indirecta generada; i del salari d'aquests, a assegurar rebuts d'hipoteques i mantenir el consum.

Caldrà veure la capacitat multiplicadora d'aquest esforç, i si s'ac0nssegueix posar en moviment la màquina econòmica amb prou inèrcia com per a continuar en marxa desprès, un cop aquest esforç excepcional s'exahureixi.

Riscos: projectes poc o mal definits, que finalment puguin arribar a ser com tirar els diners; empresaris i politics poc honestos, que feta la llei, feta la trampa, i trobin camins per agafar-los sense aplicar-los a la seva finalitat; qui dia passa any empeny, es a dir, un pedaç per superar el sotrac actual.

Malgrat tot, una bona mesura de politica económica keynesiana, i democràticament equitativa. Caldrà veure la capacitat dels ajuntaments per a respondre als ajustats terminis previstos de redacció i execució de projectes i obres.

Això pel que fa al curt termini. Quan al mig i al llarg, la mesura suposa mantenir amb artificialitat un sector econòmic, el de la construcció, que havia crescut en excés gràcies a la bombolla immobiliària, i que vulguem o no haurà d'anar disminuint en favor de sectors industrials amb capacitat exportadora, es a dir, innovadors i amb elevada productivitat.

Per fomentar això, en canvi, només ha plogut un 10% del que ho ha fet per a la construcció. Amb això serà difícil, doncs, canviar l'insostenible, pel dèficit comercial associat, model econòmic que tenim.